Vés al contingut

He nacido en Buenos Aires

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaHe nacido en Buenos Aires
Fitxa
DireccióFrancisco Múgica Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióGermen Gelpi Modifica el valor a Wikidata
GuióRodolfo M. Taboada Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSebastián Piana Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRicardo Younis
MuntatgeAtilio Rinaldi
Ricardo Rodríguez Nistal
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema musical Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0052881 FilmAffinity: 844109 Letterboxd: he-nacido-en-buenos-aires Allmovie: v151240 TMDB.org: 683766 Modifica el valor a Wikidata

He nacido en Buenos Aires és una pel·lícula en blanc i negre argentina dirigida per Francisco Múgica sobre el guió de Rodolfo Manuel Taboada que es va estrenar el 3 de setembre de 1959 i que va tenir com a protagonistes Mario Fortuna, Gilda Lousek, Enzo Viena i Santiago Arrieta. Va formar part de la selecció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1960.[1]

Sinopsi

[modifica]

La vida de tres joves portenys fins que integren una orquestra típica que porta el tango a Europa durant la campanya electoral d'Hipólito Irigoyen.

Repartiment

[modifica]

Comentarios

[modifica]

Jorge Miguel Couselo a Correo de la Tarde va dir:

« ”Honest film argentí. El seu estil (el de Mugica) és d'un cinema argentin d'anys enrere, però plasma amb honestedat i mesura els elements al fet que recorre i aconsegueix amb ells un espectacle comunicatiu i directe d'inequívoca honradesa.” »

José Gobello va opinar:

« ”És tan dolenta com si s'hagués filmat en la més horrible i oprobiosa tirania. I no per falta de bona voluntat. Al contrari, són visibles els esforços realitzats per a aconseguir una gran pel·lícula.” »

Per la seva part Manrupe i Portela escriuen:

« ”Anacrònic film del 1900 que inexplicablement va ser un succés de públic i va significar el ressorgiment del director.” »

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  • Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 269. Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001. ISBN 950-05-0896-6. 

Enllaços externs

[modifica]